fent marxa
divendres
dijous
diumenge
9 Gegant de Pedra,el 14k amb pluja i fang
Sense mirar massa les previsions ni el recorregut amaneix el diumenge plovent,amb molts moments de pluja persistent,també em comenten que han canviat el recorregut dels caminants i corredors de la 14k per haver un niu d'àguila per la zona de la Font de Català.
Arribe a la zona de Segària i plou i amb molta gent que deia que no la faria i supose que amb molta gent que es va quedar en casa,jo porte uns futllets de la Perimetral per a deixar i després del viatge i vore que la pluja anava minvant pense que la cursa es té que fer,i pense,per què no? còrrer amb pluja fineta i amb xubasquer de tant en tant és agradable i més perquè no feia massa fred.
Començe la cursa amb la meua cosina Gemma i Marcelo,anem alternant trams uns davant i altres darrere però sempre juntant-mos.
Isc conservador per a evitar molèsties innecesàries i els meus compis més o menys anaven a eixe ritme,l'eixida és cap amunt que costa un poc però almenys no tens el tram d'asfalt que sol fer cursa llarga,carrera que hui tot i no poder fer-la conforme estava el terreny tampoc poc els he envejat....
Passem el parc públic i cap amunt caminant de pressa,després de passar els albergs trotaeta i taponet en direcció a la Pinada,tapó que va bé per a anar veient lo dur que estava posant-se el terreny amb molt de fang,cosa que encara ens feia seguir la cursa però amb intenció d'acabar-la i no pegar-mos cap de bac.
Baixem per l'asfalt,trotaeta i després pujada a la Pinadeta del Corral del Mistero/mina i després vé la pujada llarga cap al Passet on ja amb el cos calent em lleve el xubasquer,la pujada eixa sempre es fa llarga però enguany a l'anar xarrant amb uns i altres s'ha fet més amena,després del Pouets ja toca baixada tot i haver algun taponet i el terreny fotudet trote un poc.
Arribe a Benimeli i primer avituallament,allí esperant als compis menje i bec bona cosa,després cap amunt i continua plovent xiri-miri com diuen els bascos però que al final ni et molesta i vas fent camí.
Pujem i pujem i en arribar a la zona de la pista fanguero del bó i tot i anar per pista t'estacaves en moltes zones,era divertit,després on la 14k solia baixar cap a la Font de Català et tiraven cap amunt en direcció cap a les antenes,ahí al ser una zona amb poc de pedra també fangerol del bó i ratets de diversió i un poc de zig-zageig a l'eixir cap a la zona d'asfalt que s'agraia almenys per a llevar-te el fang de les sabates.
Abans de les antenes el millor trosset de la cursa que va per zona de pedra i per zones fotudetes amb mogolló de fang,en arribar dalt l'esperat segon avituallament,i després ja quasi tot de baixada cap als Pouets i després cap a la sèquia i no per ser baixada millorava la cosa ja que és una zona amb moltíssima pedra i fang,i anavem baixant amb tranquilitat.
Hem tardat però baixavem segurs sense arriscar massa i gaudint de la part de Solana de Segària amb prou verdor després de tanta pluja en el mes de gener i febrer.
Arribem a la sèquia i després cap a la zona de la Calurosa per asfalt i després de nou per la zona del Corral de Mistero/Mina ja cap a la zona dels albergs completant un bon matinet amb un temps de 2:42 que no era un bon temps però això era el de menys ja que es tractava de fer una cursa i de passar un bon matinet.
Felicitar com sempre al club d'Atletisme d'Ondara any rere any per eixa gran tasca superant tots els entrebancs que van sorgint i per reinventar-se novament i de segur que a la propera 10 edició ens sorprendreu amb alguna cosa.
Salut companys i fins la propera
Pujem i pujem i en arribar a la zona de la pista fanguero del bó i tot i anar per pista t'estacaves en moltes zones,era divertit,després on la 14k solia baixar cap a la Font de Català et tiraven cap amunt en direcció cap a les antenes,ahí al ser una zona amb poc de pedra també fangerol del bó i ratets de diversió i un poc de zig-zageig a l'eixir cap a la zona d'asfalt que s'agraia almenys per a llevar-te el fang de les sabates.
Abans de les antenes el millor trosset de la cursa que va per zona de pedra i per zones fotudetes amb mogolló de fang,en arribar dalt l'esperat segon avituallament,i després ja quasi tot de baixada cap als Pouets i després cap a la sèquia i no per ser baixada millorava la cosa ja que és una zona amb moltíssima pedra i fang,i anavem baixant amb tranquilitat.
Hem tardat però baixavem segurs sense arriscar massa i gaudint de la part de Solana de Segària amb prou verdor després de tanta pluja en el mes de gener i febrer.
Arribem a la sèquia i després cap a la zona de la Calurosa per asfalt i després de nou per la zona del Corral de Mistero/Mina ja cap a la zona dels albergs completant un bon matinet amb un temps de 2:42 que no era un bon temps però això era el de menys ja que es tractava de fer una cursa i de passar un bon matinet.
Felicitar com sempre al club d'Atletisme d'Ondara any rere any per eixa gran tasca superant tots els entrebancs que van sorgint i per reinventar-se novament i de segur que a la propera 10 edició ens sorprendreu amb alguna cosa.
Salut companys i fins la propera
Per la Pedrissa i l'ombria de Bèrnia
Aquesta ruta per a mi és de lo milloret del terme de Benissa llevat de crestejar Bèrnia que és lo més.
Començem als Lleus Dani,jo i Soriano aquesta ruta que tens un poc de pista al principi per anar calfant les cames per a lo que vé després,que no és poquet,la pujada per la Pedrissa cap a la cantera de Bèrnia,estem parlant d'una pujada llarga amb pauses però per un terreny incòmode,abrupte i encara més dur si cap a l'estar humit el terreny per la rosada i després de molts dies de fred i pluges.
Passar pel barranc de l'Estret mai et deixa indiferent,imposa i no sol tindre aigua llevat d'algún toll però quan baixe per allí aigua a tope té que ser un espectacle.
Agafem la senda després de passar la pujada i passar la primera curva a dretes,de seguida trobem una vella fita i unes marques amb spray roig,ahí comença lo bó i enfiles cap amunt arrimat a una discreta pinada i on conforme pujes et falta la respiració i notes un gran silenci només trencat pel lleu soroll que s'escolta des de molt lluny de l'autopista.
Una vegada acaben els pins ja vé tot pedra i lo més difícil de la ruta on tens que anar fixan-te amb les marques de fang i alguna fita disseminada i vas pujant poc a poc i en una estona estas en la cantera de Bèrnia.
Allí prop d'ella i en la mateixa cantera fem una paradeta de rigor per a quatre fotos i per a observar les fantàstiques vistes cap a Oltà,la Solana,el cap d'Or i inclús cap les illes d'Eivissa i Formentera.
Després ja vé pràcticament tot baixada i enfilem pel camí de la cantera per l'ombria gaudint de les fabuloses vistes,baixem cap avall per la senda de l'ombria que cada volta m'agrada més i en passar el barranquet ens endinsem per la senda que va pels bancalets de Pinos i va arrimada al Collado de Cardos,fabulosa senda també que després de la nit tenia molts raconets blanquets i escarxats.
Eixim a la pista i pujem per l'asfalt buscant la senda dek jabalí i trotem fins a arribar al cotxe completament la ruta en poc més de dos horetes i havent fet algo més de 12 km i algo més de 600 metres de desnivell possitiu.
dissabte
diumenge
Sender de Pedreguer,la Muntanya Gran
Bonica ruta la que ens vam marcar Álvaro i jo el 13 de gener.
Teniem temps i com jo tenia una celebració a Ondara vam decidir fer el sender de Pedreguer eixint des del mateix poble,l'idea era fer algo paregut a la cursa d'Ocaive.
A mitjant camí ens donem compter que no tenim ni gels ni barretes i vam decidir fer avituallaments casers i vam agafar algunes tarongetes.
Eixim a les 8 del matí en un dia fresquet després de menjar-mos la primera taronja,enfilem des de prop de l'esglèsia cap amunt buscant l'ermita de Sant Blai i ja toca pujar cap als Pouets,pujem i pujem caminant ràpid i alternant en una estoneta de trotar però costava el tema.
Arribem dalt a un encreuament i decidim anar cap al Castell d'Ocaive i pujem a disfrutar de les boniques vistes.
Paradeta i xarradeta i continuem cap a la Font d'Ocaive passant per la bonica zona de l'ombria on tot i la pressència d'algunes castes diseminades eixa part de la serra encara conserva particularitats molt boniques i atractives.
Passem una bona estoneta trotant i després toca pujar ja cap a la Font de la tia Xima,després de passar algún pouet i algún corral enfilem cap amunt busant el Castell d'Aixa,en arribar a l'explandeta que hi ha encara uns metres més avall d'ell menjem un altra tarongeta i decidim no pujar al Castell i decidim baixar ja cap a la Font d'Aixa passant abans pel túnel natural i per Penyes Blanques,una volta passem per la Font que presenta un estat de sequera absoluta continuem fins a agafar la senda que puja al Barranc de l'Aigua on hi ha una zona d'escalada i unes casetes molt ben restaurades.
La zona tot i haver patit incendis no farà molts anys va recuperant poc a poc el seu esplendor.
Després toca una pujadeta bona i després vé un bon rato de trotar en una llarga baixada de formigó buscant la Font Coberta,una vegada allí llegim els panells de lo que era fa uns quants anys i toca pujar i més pujar i després ja cap al Parc del Patronat trotant amb ja un poc de cansanci completant la ruta en poc més de tres hores i mitja i gaudint de la serra que travessa els termes de Pedreguer,Alcanalí,Xaló i Llíber.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)