diumenge

9 Gegant de Pedra,el 14k amb pluja i fang

Portava prop d'un any sense fer cap de cursa,el principi d'hèrnia inguinal que tinc sumat a cerca desmotivació provocada per fer sempre les mateixes curses em van fer no fer-ne cap,però a la fi Segària i el cuquet de participar amb la cursa del poble em van fer a última hora formar part del Gegant, això sí,en la versió curta per no forçar massa.

Sense mirar massa les previsions ni el recorregut amaneix el diumenge plovent,amb molts moments de pluja persistent,també em comenten que han canviat el recorregut dels caminants i corredors de la 14k per haver un niu d'àguila per la zona de la Font de Català.

Arribe a la zona de Segària amb la pluja i amb molta gent que deia que no la faria i supose que amb molta gent que es va quedar en casa,jo porte uns futllets de la Perimetral per a deixar i després del viatge i vore que la pluja anava minvant pense que la cursa es té que fer,i pense,perquè no? còrrer amb pluja fineta i amb xubasquer de tant en tant és agradable i més perquè no feia massa fred.
Començe la cursa amb la meua cosina Gemma i Marcelo,anem alternant trams uns davant i altres darrere però sempre juntant-mos.
Isc conservador per a evitar molèsties innecesàries i els meus compis més o menys anaven a eixe ritme,l'eixida és cap amunt que costa però almenys t'evites el tram d'asfalt i la pujada empinada del parc públic que sempre piquen de la cursa llarga,carrera que hui tot i no poder fer-la conforme estava el terreny poc els he envejat....
Passem el parc públic i cap amunt caminant de pressa,després de passar els albergs trotaeta i taponet en direcció a la Pinada,tapó que va bé per a anar veient lo dur que estava posant-se el terreny amb molt de fang,cosa que encara ens feia seguir la cursa però amb intenció d'acabar-la i no pegar-mos cap de bac.
Baixem per l'asfalt,trotaeta i després pujada a la Pinadeta del Corral del Mistero/mina i després vé la pujada llarga cap al Passet on ja amb el cos calent em lleve el xubasquer,la pujada eixa sempre es fa llarga però enguany a l'anar xarrant amb uns i altres s'ha fet més amena,després del Pouets ja toca baixada tot i haver algun taponet i el terreny fotudet trote un poc.
Arribe a Benimeli i primer avituallament,allí esperant als compis menje i bec bona cosa,després cap amunt i continua plovent xiri-miri com diuen els bascos però que al final ni et molesta i vas fent camí.
Pujem i pujem i en arribar a la zona de la pista fanguero del bó i tot i anar per pista t'estacaves en moltes zones,era divertit,després on la 14k solia baixar cap a la Font de Català et tiraven cap amunt en direcció cap a les antenes,ahí al ser una zona amb poc de pedra també fangerol del bó i ratets de diversió i un poc de zig-zageig a l'eixir cap a la zona d'asfalt que s'agraia almenys per a llevar-te el fang de les sabates.
Abans de les antenes el millor trosset de la cursa que va per zona de pedra i per zones fotudetes amb mogolló de fang,en arribar dalt l'esperat segon avituallament,i després ja quasi tot de baixada cap als Pouets i després cap a la sèquia i no per ser baixada millorava la cosa ja que és una zona amb moltíssima pedra i fang,i anavem baixant amb tranquilitat.
Hem tardat però baixavem segurs sense arriscar massa i gaudint de la part de Solana de Segària amb prou verdor després de tanta pluja en el mes de gener i febrer.
Arribem a la sèquia i després cap a la zona de la Calurosa per asfalt i després de nou per la zona del Corral de Mistero/Mina ja cap a la zona dels albergs completant un bon matinet amb un temps de 2:44 que no era un bon temps però això era el de menys ja que es tractava de fer una cursa i de passar un bon matinet.

Salut companys i fins la propera


Per la Pedrissa i l'ombria de Bèrnia









Aquesta ruta per a mi és de lo milloret del terme de Benissa llevat de crestejar Bèrnia que és lo més.
Començem als Lleus Dani,jo i Soriano aquesta ruta que tens un poc de pista al principi per anar calfant les cames per a lo que vé després,que no és poquet,la pujada per la Pedrissa cap a la cantera de Bèrnia,estem parlant d'una pujada llarga amb pauses però per un terreny incòmode,abrupte i encara més dur si cap a l'estar humit el terreny per la rosada i després de molts dies de fred i pluges.

Passar pel barranc de l'Estret mai et deixa indiferent,imposa i no sol tindre aigua llevat d'algún toll però quan baixe per allí aigua a tope té que ser un espectacle.
Agafem la senda després de passar la pujada i passar la primera curva a dretes,de seguida trobem una vella fita i unes marques amb spray roig,ahí comença lo bó i enfiles cap amunt arrimat a una discreta pinada i on conforme pujes et falta la respiració i notes un gran silenci només trencat pel lleu soroll que s'escolta des de molt lluny de l'autopista.
Una vegada acaben els pins ja vé tot pedra i lo més difícil de la ruta on tens que anar fixan-te amb les marques de fang i alguna fita disseminada i vas pujant poc a poc i en una estona estas en la cantera de Bèrnia.
Allí prop d'ella i en la mateixa cantera fem una paradeta de rigor per a quatre fotos i per a observar les fantàstiques vistes cap a Oltà,la Solana,el cap d'Or i inclús cap les illes d'Eivissa i Formentera.

Després ja vé pràcticament tot baixada i enfilem pel camí de la cantera per l'ombria gaudint de les fabuloses vistes,baixem cap avall per la senda de l'ombria que cada volta m'agrada més i en passar el barranquet ens endinsem per la senda que va pels bancalets de Pinos i va arrimada al Collado de Cardos,fabulosa senda també que després de la nit tenia molts raconets blanquets i escarxats.
Eixim a la pista i pujem per l'asfalt buscant la senda dek jabalí i trotem fins a arribar al cotxe completament la ruta en poc més de dos horetes i havent fet algo més de 12 km i algo més de 600 metres de desnivell possitiu.

diumenge

Sender de Pedreguer,la Muntanya Gran






















Bonica ruta la que ens vam marcar Álvaro i jo el 13 de gener.
Teniem temps i com jo tenia una celebració a Ondara vam decidir fer el sender de Pedreguer eixint des del mateix poble,l'idea era fer algo paregut a la cursa d'Ocaive.
A mitjant camí ens donem compter que no tenim ni gels ni barretes i vam decidir fer avituallaments casers i vam agafar algunes tarongetes.
Eixim a les 8 del matí en un dia fresquet després de menjar-mos la primera taronja,enfilem des de prop de l'esglèsia cap amunt buscant l'ermita de Sant Blai i ja toca pujar cap als Pouets,pujem i pujem caminant ràpid i alternant en una estoneta de trotar però costava el tema.
Arribem dalt a un encreuament i decidim anar cap al Castell d'Ocaive i pujem a disfrutar de les boniques vistes.
Paradeta i xarradeta i continuem cap a la Font d'Ocaive passant per la bonica zona de l'ombria on tot i la pressència d'algunes castes diseminades eixa part de la serra encara conserva particularitats molt boniques i atractives.
Passem una bona estoneta trotant i després toca pujar ja cap a la Font de la tia Xima,després de passar algún pouet i algún corral enfilem cap amunt busant el Castell d'Aixa,en arribar a l'explandeta que hi ha encara uns metres més avall d'ell menjem un altra tarongeta i decidim no pujar al Castell i decidim baixar ja cap a la Font d'Aixa passant abans pel túnel natural i per Penyes Blanques,una volta passem per la Font que presenta un estat de sequera absoluta continuem fins a agafar la senda que puja al Barranc de l'Aigua on hi ha una zona d'escalada i unes casetes molt ben restaurades.
La zona tot i haver patit incendis no farà molts anys va recuperant poc a poc el seu esplendor.
Després toca una pujadeta bona i després vé un bon rato de trotar en una llarga baixada de formigó buscant la Font Coberta,una vegada allí llegim els panells de lo que era fa uns quants anys i toca pujar i més pujar i després ja cap al Parc del Patronat trotant amb ja un poc de cansanci completant la ruta en poc més de tres hores i mitja i gaudint de la serra que travessa els termes de Pedreguer,Alcanalí,Xaló i Llíber.