dimecres

I GEGANT DE PEDRA

Mentre uns pitaven al poble, a Segària es va concentrat la major quantitat de gent mai vista a la serra (més de 700 persones) entre corredors,caminants,organització,ajudants,curiossos,etc.... Tot un èxit si mirem que és la primera edició i per sort tot va eixir bé. Un 10 al club d'Atletisme d'Ondara per fer que Ondara siga almenys per un dia coneguda per un gran acte a la muntanya. http://www.flickr.com/photos/44432114@N02/
Classificacions i més fotos a:
I la crònica i més informació encara a:

dissabte

Sender de Pedreguer

A les 8 del matí hem començat la ruta per l'ermita de sant blai buscant la senda que ens portava a la font de l'Ombrereta i ens ha agradat molt eixe paratge que he llegit per ahí que és un lloc on es va molt a les pasqües i on hem fet alguna foto a la cova de les miqueles i al riuet on hem vist uns caçadors i un gos rebolcant-se dins del riuet i tot. Després ja a pujar pel costat del Barranc Migjorn i on hem deixat per un altre dia la visita a la font d'ocaive i al castell d'ocaive ja que teniem que desviarmos massa i després tornar al mateix lloc. Aplegant a la zona de la caseta migjorn hem tingut la primera sorpressa del dia i talo s'ha trobat un nokia enmig de la senda i hem cridat a un familiar de l'amo del mòbil i li ho hem dit i en acabar la ruta li l'hem tornat el mòbil. Després ja hem buscat a poc a poc la zona d'Aspres buscant la zona de la Font d'Aixa i després d'un bon rato hem aplegat allí,això sí,m'esperava prou més d'eixe paratge ja que era una bassa natural i ho han convertit en algo artificial pintant-la de blanc i lluint les parets. Allí hem pegat un mosset i hem tingut la segon sorpressa quan ha vingut un home i s'ha posat a beure de l'aigua bruta i estancada de la bassa. També ressenyar que hem vist les restes dels incendis del passat estiu on han fet prou mal. Després ja hem continuat pujant pel camí del barranc de l'aigua buscant la zona de la font coberta i ja hem fet l'última pujada en un dia de molta calor pràcticament d'estiuenc. La ruta que hem fet no ha sigut tota la del prv-53(sencera són prop de 20 km) però si ha sigut gran part d'ella fent-la en prop de 4 horetes i on hem vist infinitat de panells informatius per tot arreu,a tots llocs hi haven diferents i nous punts d'informació i això és d'agraïr.
Tota la PR transcorre per termes de Pedreguer,Alcanalí i Llíber. Al final hem fet cim al Bar Genots i on ens hem fet unes creïlletes rellenes que tant bones estàn. ENLLAÇ FOTOS PRV-53: http://www.flickr.com/photos/25191743@N06/ ENLLAÇ FOTOS RUTA DELS POUETS: http://www.flickr.com/photos/29067022@N05/

dimecres

Cresta central,cim de Segària i la zona de Benimeli

Ahir en la que pegava(més de 30 graus) Talo hem va portar al cim de Segària però com en ell és costum(amb sorpresses) no pujant pel portet d'Ondara que està just dalt del parc públic sino per Beniarbeig i prop del portet de Beniarbeig i on no trobava la pujada perquè eixa zona és escarpada,vam estar més de mitja hora buscant i buscant i ens vam trobar aquest preciós avenc
Després vam trobar la zona de pujada i vam aplegar a la cresta no sense patir i on impresiona vore la gran verdor de la cara nord i tambés les formes tant boniques de la cresta oest.
No hem pensava mai que fora tant dura una cresta i anar de pedra en pedra caminant i semi-escalant esgota molt,després de prop de 3 hores vam aplegar al cim i vam esmorzar.
Després buscant el portet d'Ondara ens vam trobar un altre avenc i ja vam baixar cap avall buscant l'asèquia i cap al cotxe.
En resum una ruta curta però molt dura i exigent i molt bonica amb preciosses vistes cap a moltes serres de la zona.
ENLLAÇ FOTOS:
http://www.flickr.com/photos/26916059@N07/

dimarts

Pic Cabal-Creueta

Avui hem anat jo i Pedro per la serra del Migdia a pujar el pic Cabal-Creueta que és la que està just enfront de la del pic Cabal 2. El total d'alçària d'aquesta serra és de 598 metres i tot i parèixer més asequible que el pic Cabal 2 també té moltes pedres i molta vegetació i hi ha que anar passant de pedra en pedra i buscant les poques marques que hi han. El dia tot i estar ja en octubre ha sigut molt calurós i al començar ens hem trobat en una gran boira baixeta que tapava tota la Rectoria,a poc a poc hem anat pujant i ens hem trobat molta aigua per les parets de la cara nord i també per desgràcia la senda va perdent-se perquè els margallons i es arguilagues van creixent de manera exagerada. Després hem esmorzat prop d'un corral i hem voltat un poc per la zona i ja ens hem dirigit cap al cim on la creueta està tirada a terra completant la dura ruta en 5 horetes. ENLLAÇ FOTOS: http://www.flickr.com/photos/34143219@N02/

dilluns

Àrea Castells-Xortà-Àrea Castells

Com ens vam quedar en ganes de fer la ruta de la Xortà per culpa de la batuda de porcs senglars aquesta setmana vam tornar jo i Talo a fer la ruteta d'algo més de 18 km. Com teniem els dos dinaeta i l'altre dia pràcticament no vam utilitzar els frontals vam decidir començar un poc més matí,a les 6'30 del matí ja estavem a la zona acampada del Castellet,això sí,vam tindre un xicotet esglai al vore que la carretera de Castell de Castells estava tallada a Benigembla però l'havien oberta a mitges perquè a la del Coll de Rates estaven fent el Rallye. Començem la ruta de manera prou ràpida i anem pujant i pujant,el deia es veia un poc clar tot i l'amença d'Aemet de pluja i quan comença a clarejar cap a les 7'30 veiem boires. Apleguem a l'encreuament de camins i tirem cap a Aixortà on posa 2'15 hores però nosaltres començem a apretar per la pista i en 1'45 hores ens plantem al cim(1218 metres)això sí,des del refugi-Fonts dels Teixos fins al cim hi ha bona pujadeta que per moments fa recordar a la del Puig Campana. Les vistes des del cim segons les fotos de Talo eren fantàstiques però no hem vist pràcticament res per culpa de la boira,ell ha crestejat un poc
Després la tornada és pel mateig camí i sense contar l'esmorzaret hem tardat unes 4 hores i 30 minuts.

ENLLAÇ FOTOS: http://www.flickr.com/photos/42919104@N03/

diumenge

Ruta Castellet-Mallà del Llop





Aquesta ruta comença a Castell de Castells a la zona d'acampada(molt ben arreglat tot per cert) i ja només començar hi ha una pista-sendeta que serpentetja i vas pujant uns 25 minuts fins a aplegar a una pista que et porta a l'encreuament dels 4 camins(xortà-morro blau,guadalest,castellet-mallà del llop). Nosaltres tot i tindre previst ana a Aixortà vam vore una senyal on posava que hi havia una batuda de jabalís i vam optar per la variant Castellet-Mallà del Llop. La pista va pujant i pujant fins a aplegar a les runes del Castellet(1044 metres d'altitud) i on sorprén vore el bon estat de l'aljub i després de les pluges de setembre estava plé. També moltes parets estaven prou ben conservades i les vistes des del Castellet simplement espectaculars. Vam continuar per una pista buscant la Mallà del Llop on tot i no estar senyalitzat després d'algunes indicacions d'algún fòrum vam anar buscant la canal i algunes fites que havien posat més senderistes. Per la canal les vistes cap enrere al.lucinants i cap a la Serrella millor encara i poc a poc anavem agafant altura i buscant alguna fita a mà esquerra que ens pujarà cap a la Mallà,després de vore'n una vam vore que hi han moltes sendetes que pujen els pastors buscant el plà amb el ganao. Ja una volta dalt busquem el punt geodèsic a 1360 metres d'alçària i a gaudir de les encantadores vistes cap a Bèrnia,Xillibre,Segària,Alfaro,Puig Campana,Ponoig,etc. ENLLAÇ FOTOS: http://www.flickr.com/photos/42762752@N08/

dissabte

Serra de Segària

Ja era hora que per fi dedicara un post a la nostra serra,a la de Segària,serra on hem anat tota la vida a menjar-mos la mona a la cova fosca,a la penya plana i per tots eixos raconets coneguts per molta gent i a la volta algo oblidats no sé si per estar tant propet i per la pèrdua de l'hàbit d'anar a la muntanya.
La Serra de Segària de 506 metres d'altitud és la darrera part de les Serralades Bètiques abans de desaparèixer a la planúria de la Marina Alta, si bé ressorgeix a la mateixa costa com al massís del Montgó. Administrativament forma part dels termes de Pego, El Verger, Ondara i Beniarbeig. És un punt de senderisme habitual a la contornada. Al nord, hi trobem enclavada la Vall de Gallinera i la Vall d'Ebo, i al sud la Vall de Laguar. A l'est, part de la serra ha sigut dinamitada per tal que passe l'Autopista del Mediterrani. Al vessant nord, hi ha una urbanització arran de la serra, anomenada Montepego.
També afegir que a l'any 2005 hi havia un projecte de fer un camp de golf i 1956 vivendes per la zona de Vinyals i on gràcies a la pressió veinal es va aturar el projecte.
ENLLAÇ FOTOS:
LA SERRA DE SEGÀRIA PER JUAN LUIS ROMÁN DEL CERRO:
ARTICLE INTERESSANT SOBRE LA SERRA DE SEGÀRIA AMB ÀUDIOS INTERESSANTS:

Serra del Montgó

El Montgó és una altra serra imponent i la qual es pot pujar per molts llocs i de manera factible i la qual també es mereixia més explicacions i més fotos.
El massís del Montgó és una muntanya d'uns 753m d'altitud que discorre paral·lela al litoral sobre els termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta. Aquest massís es distància de la línia de costa uns pocs centenars de metres mitjançant una planura coneguda com les planes que descén suaument fins al cap de Sant Antoni. Té una extensió de 2.092 Ha.
ENLLAÇ FOTOS:
Enllaç rutes del Montgó:

diumenge

Serra de Bèrnia



He decidit pujar aquest fil perquè estava un poc oblidat per la part baixa del bloc i encara no tenia crònica,tinc una gran quantitat de fotografies i Bèrnia s'ho mereixia i pròximament posaré un vídeo-muntatge. Que dir de Bèrnia,és una serra encisadora,meravellosa i amb parets espectaculars,gran i afilada cresta i amb una nevera algo desconeguda,els teixos,és la serra que separa les dos Marines,la que quasi sempre té enganxades nuvolades,temporals i boires i de la que hi han moltes històries de bandolers. Doncs a Bèrnia hi han unes quantes rutes encara que la més coneguda és la circular que ix des de les Cases de Bèrnia i pots o bé pujar pel Fort i després baixar pel Forat o també fer-la al contrari i en eixa ruta es sol tardar en fer els 8 km unes 3 hores i 30 minuts aproximadament depenent de la marxa i de l'estat físic de cadascú. També està l'opció de fer la circular i cim del matxo(1.129 metres i 11 km de distància)on pujes 300 metres pel costat d'un runar en algo més d'una hora i al final hi ha un paset un poc aeri però fa poc han posat una cadena i es passa millor tardant una horeta i mitja entre pujar i baixar. Després també està l'opció de pujar a Bèrnia per Altea la Vella que és la que utilitza la gent de la Marina Baixa i també hi han altres zones molt boniques com la zona de Verdiola(antigament es deia a Bèrnia Verdiola per la gran quantitat de verd que hi tenia) i el camí de la Cantera ja en la part de Benissa i també com a cas curiós hi ha una zona anomenada Racó d'Omar en la part de la Marina Baixa que perteneix al terme de Benissa. A un enllaç del Racó de Xavi trobareu més informació:
Altres enllaços interessants de Bèrnia a google:

dissabte

Ruta Penya Roja de Murla

Hui dissabte 18 d'abril tot i l'amenaça de pluja d'Aemet del 80% i de RTVV(últimament no n'encerten ni una) no ens ha aturat en les ganes d'anar a la muntanya i hem agafat roba per canviar-mos i xubasquer i cap amunt.
Hem començat la ruta des del camí vell de Murla a Campell buscant un camí formigonat que puja fins a l'Ermita de Sant Sebastià i allí hem començat a pujar i pujar per una poc definida i gens marcada senda on hi havien zones on es dividien i poc a poc anavem agafant altura buscant com a referència la creu,això sí hi han llocs on teniem que pujar alguna pedra però no és massa difícil la ruta.
Després ja teniem uns punts rojos que ens han guiat per tota la cresta buscant Penya Creus i Penya Roja per diferents altibaixos i per una cresta amb meravelloses vistes on veiem Bèrnia,Carrascar,Segària,Serrella,Aixortà,Montdúver i inclús la badia de Cullera.
Quan ja portavem una hora mitja d'una prou dura ascensió hem aplegat al cim on no hi ha punt geodèsic i allí hem esmorzat(792 metres)
Després d'esmorzar hem baixat i hem anat a buscar l'únic punt un poc complicat on hi han dos ferrates i una corda per baixar una xicoteta paret.
Després de baixar hem aplegat al punt on aquesta ruta enllaça amb la de la Cresta del Cavall Verd però nosaltres ja hem baixat a buscar Campell on hem anat al Bar la Bruixa de Laguar al Càmping on hem fet una xicoteta paradeta i després ja hem agafat el camí que passa per la Font del Gel fins a aplegar a Murla després de més de 4 km.
Total ruta 4 hores i algo més de 500 metres de desnivell.
En acabar hem anat a Ca'l Xon d'Orba i cap a casa després d'un calurós i bonic dia on la ruta.
ENLLAÇ FOTOS:

Serra Serrella,lo milloret!

La ruta de hui per a mi fantàstica,i dic per a mi perquè dels 5 que hem anat jo era novato a eixa serra i he vist de primera mà que és dura però molt agraïda per els grans paisatges que es divisen tot i estar un poc núvol. L'idea que voliem fer primerament era eixir de Fageca i anar fins a Famorca i des d'allí anar buscar una senda no marcada i anar fins a la Mallà del Llop i després agafar la PRV-168 però al no trobar-la hem tornat enrere i hem optat per fer la circular de Fageca-Plà de la Casa-Fageca PRV-168 i en fer la circular hem tardat 4 hores sense contar parades,fotos i esmorzar més una horeta i pico que hem tardat en el trajecte de Fageca-Famorca-Fageca. La primera pujada cap al Plà molt dura i el ritme que portavem era prou intens ja que haviem estat calfant per baix de la serra com per ahí darrere indicava una horeta i pico. Després d'agafar forçes hem continuat pujant per un runar fins a aplegar al Plà de la Casa-Collado Borrel,lloc preciós amb pradera i nevera inclosa i després hem pujat fins a la Creu-Cim (1379 metres) i on hi havia una bústia,després de firmar i de vore el paisatge venia un grup de més de 20 persones i hem optat per baixar ja que la zona de la Creu és un lloc xicotet. Després ja hem començat el descens per una zona molt enfangada i poc després hem baixat per un runar molt xulo,després hem passat per la Font del Cirer i per l'enllaç de la PRV-23,24 i ja buscant a poc a poc Fageca passant abans per un Pou Romà. Una volta a Fageca,hem agafat els cotxes i hem anat a fer cim al Bar del Poliesportiu. En resum,ha sigut una ruta molt bonica però encara tenim pendent la Mallà del Llop i les Agulles dels Frares,tornarem! ENLLAÇ FOTOS: http://www.flickr.com/photos/37074600@N06/ VÍDEOS:

Ruta del Carrascar a Parcent

La ruta que explicaré hui és una ruta circular i alhora algo desconeguda per a la gent de la comarca. El dia segons aemet anava a ser tranquil i amb bon sol però el dia ha anat cobrint-se d'una espesa boira i gran part de la ruta ha sigut feta baix del polsimet i clar això ha minvat en nosaltres i en poder gaudir del paisatge que de segur que era molt bonico. Això sí,la ruta PR CV-158 molt ben senyalitzada,de les millors que he vist en anys i tot i l'espesa boira mai hem perdut les marques. La ruta de 14'5 km l'hem començat a la carretera de Parcent a Alcanalí anant uns dos cents metres voreu un panell i un parell més de camins amb marques groguets i blanques,això sí,hi ha que anar en compte de que si vas pel costat del riu pujes al Carrascar pel Barranc de les Cabres i si pujes pels altres camins pujes pel Mirador del Coll de Rates,això sí com la ruta és circular dona igual. Nosaltres hem pujat buscant el Mirador per una preciosa senda empedrada i quan portavem prop d'una hora ja haviem passat el Mirador i ja hem agafat la pista que va zig-zagejant cap a la caseta de vigilància forestal,poc després hem aplegat al punt geodèsic i al cim que està a 1.002 metres d'altitud i ahí era quan més complicada hem vist la ruta per l'espesa boira i fina pluja que quasi ens ha fet abandonar. Després de planejar per un parell de praderes i de vore un preciós tallat ja hem iniciat el descens per una cap a Parcent i el temps ja ha començat a obrir-se un poc passant després per la Font de la Foia(a 2'5 km de Parcent). Després ja hem passat pel costat d'una quadra de cavalls i per unes casetes fins a creuar la carretera per a agafar el Barranc de les Cabres fins aplegar novament al cotxe. La duració de la ruta ha sigut de 4'30 contant parades i tot. ENLLAÇ FOTOS: http://www.flickr.com/photos/36643315@N08/

Ruta pel Cap Prim de Xàbia

Quina meravella la ruta del Portitxol i Cap Prim a Xàbia i encara hem va quedar per vore la Cala Barraca i la Cala Sardinera.
De segur que tornaré per allí un dia amb més temps,quin gust de vore muntanya,cales,mar i illetes,en raò el Cap Prim té una cançò cantada per Paco Muñoz.

Barranc de l'Infern

Aquesta ruta pràcticament és coneguda per tothom i tot i que alguns ja l'haviem fet voliem repetir per a vore com estavem físicament,i vec que bé ja que hem fet la circular en 3'40 hores quan ens molts llocs marcava 4 o 5 hores i al full de la marxa senderista marca 6'45 hores.
Cap a les 8'20 del matí començavem a baixar per la Font Grossa ja en busca del forat i a vore si encara teniem sort i el salt d'aigua xorrava com al mes de novembre passat,no hem tingut sort i aquesta volta no xorrava i hem continuat baixant fins a la primera i forta pujada,el grup ha respost molt bé i hem començat a pujar en un bon ritme fins a la Juvees d'Enmig on hem parat un poc i hem fet les primeres fotos.
Després ja hem començat a baixar fins la Font del Reinós,el riu i ja cap amunt a per la segona pujada buscant les Juvees de Dalt on hem parat uns 20 minuts a descansar.
Després altra vegada a baixar i de nou a pujar fins aplegar a la Font de l'Olbis i Benimaurell i després ja pel tros de camí fins aplegar novament a Fleix a les 12'45.
En resum,un molt bon dia de muntanya amb un gran oratge i bon solet on hem gaudit moltíssim de la ruta més bonica de la comarca.
Tot i no fer cim hem anat a Ca'l Xon d'Orba a pendre un refrigeri.
ENLLAÇ FOTOS:

dimecres

Ruta pintures rupestres a Tormos

Aquesta ruta és una de les últimes que més m'ha meravellat i tot i ser curteta(2 horetes anar i tornar) té un desnivell prou acceptable i començes amb el zig-zag que et porta també per fer la travessia cap a Ebo(PRV-58) lo que només perds de vista Tormos ja que vé un encreuament que tens que tirar cap a l'esquerra cap a les pintures. La ruta transcorre cap a l'esquerra buscant el barranc de la Palla i una volta divises el barranc i les pintures allà lluny,tens que seguir recte a on hi ha un encreuament de camins i després pujes un bon tros de senda cap amunt i després baixes per uns llocs no molt perillosos però tens que anar amb molt de compte ja que hi ha molta malea i prou d'altitud. Les pintures com la majoria tens que posar-li molta imaginació perquè de pintures es veia ben poc. Després en tornar vam optar per anar per un altre lloc i més o menys està marcada llevat del final on ja vam fer un poc de camp a través. Ja per últim vam fer "cim" al bar de Tormos(el del buffette) i les cerveses estrella valien només 1'30 i damunt ens van convidar a un platet de fetge i també un home de Tormos ens va explicar tots els noms de les serres i barrancs de la zona,tornarem!
ENLLAÇ FOTOS:

dimarts

Serra del Puig Campana

Bonica,dura i alhora molt pareguda a les muntanyes del pirineu(és el que diu Talo i la tenim prop) és el Puig Campana de Finestrat.
Jo,junt amb Talo i Rafa ja la vam intentar pujar farà uns 6 anys però la pluja ens ho va impedir(ens vam quedar a pocs metres del cim) i el passat dissabte dia tot i l'amenaça de pluja va eixir un dia molt despejat i ens vam decidir anar a pujar aquesta escarpada i empinada serra començant la ruta a les 9 del matí pujant i pujant els més de 1000 metres de desnivell sense pressa i amb poques pauses perquè és impossible no parar-te gens pel pedregal/runar.
Feia molt de fred,2 graus a on teniem el cotxe i conforme anavem agafant altura el fred cada vegada es notava més aplegant a estar a -2 graus al cim i una sensació tèrmica de més fred encara pel vent que feia,com a anècdota dir que suant a la pujada se me va gelar el front i les celles i pareixia que tenia escarxa.
Després vam optar per baixar per la cara nord que segons ens informava Talo és una ruta prou nova ja que es va inaugurar el passat any 2000 i la baixada és més suau i un poc més llarga i ens va permetre gaudir del Ponoig per la part trassera i de la serra dels Castellets que és una serra molt escarpada i bonica.
Cap a les 3 del migdia després del pertinent esmorzar i alguna paradeta vam aplegar al cotxe i cap a casa.
ENLLAÇ FOTOS:

dijous

Serra Recingle-Cabal

Vam aparcar i començar la ruta junt al cementiri de Tormos i poc a poc anavem guanyant altura per una bonica senda on hi ha molts trams escalonats.
Al poc de portar mitja horeta de ruta ja veiem boniques panoràmiques de la Vall de la Retoria i ens va sorprendre vore que hi havien plaques de senyalització(per ser una ruta molt desconeguda) on també es pot accedir a unes pintures rupestres,anar cap a Sagra o continuar fins a Ebo(3 hores i 30 minuts).
Nosaltres no anavem tant lluny i al cap d'una hora d'haver començat ens vam trobar una zona molt humida i de molta ombria on a les 11 del matí encara hi havien plaques de gel sobre les basses d'aigua,poc després vam aplegar prop dels dos cims de la serra Recingle-Cabal i vam buscar una senda que accedira al cim i al no trobar-la vam pujar entre matolls,malea,pedres i margallons cap amunt no sense patir.
Després d'una hora d'ascensió vam intentar accedir a la cresta però la cosa pareixia força complicada i vam buscar millor sort cap a l'esquerre,al cap d'una estona si que es podia accedir i vam esmorzar al solet ja que feia molt de fred.
Les vistes eren fantàstiques i des d'allí podies vore el Montgó,Bèrnia,Segària,el Cavall Verd,el Castellet d'Orba i al fons a la dreta Aitana i la Serrella.
Després vam vore uns punts rojos que marcaven un punt geodèsic que Talo va trobar després de crestejar un bon rato.
En acabar vam baixar enmig de la malea buscant la senda que ens portava novament cap a Tormos,a la fi prop de 5 horetes de ruta.
ENLLAÇ FOTOS:

Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz