dimecres

Botamarges 2012

A mitjans d'estiu vaig decidir apuntar-me a la Botamarges 2012 després de 3 edicions que una per falta de decisió i entrenament,altra per boda i l'altra per hèrnia no em van deixar participar. Per un costat pensava que em mereixia provar encara que fora majoritàriament a peu eixe tipus de carrera al costat de casa,algo de "cague" tenia perquè passava de mitja marató a fer marató i mitja a muntanya però jo pensava que una mitja la fas la meitat corrent i la Botamarges anava a agafar-me-la de caminar i trotar alguna estoneta.
L'entrenament estiuenc per calor i compromissos socials,feina i demés no em van permetre fer eixides de més de 4 o 5 hores,i gràcies.

Bo,tornem a lo que anavem, que m'enrotlle massa...Aplega el 6 d'octubre i a les 4 del matí a Benissa quedem jo,Santi Bordes,el seu germà Lluis i Joanvi per anar cap a Forna,allí apleguem abans de les 5 del matí i arrepleguem dorsal i demés i començem a vore com va aplegant tota la gent,molts nervis per vore que ja s'acosta l'esdeveniment,allí vec altres companys com Javi Buigues,Manu el d'Orba i Santi el de Teulada,Jaume el cortiner,Zeco,etc i poc a poc va fent-se l'hora de l'eixida mentre el speaker va deleitant-mos amb els paratges que tindrà el circuit,avituallaments,etc.
A les 6 comença la carrera molt puntual i la gent ix tot escopetejada,jo em deixe portar una estona però tinc molt present que és una carrera molt llarga i com que hi havia que guardar em pose a caminar de pressa,el camí està plé d'antorxes,la gent del grup muntanya Botamarges ho pensa tot.
Després del camí ja vé una pista ampla amb pedres enormes enmig del camí que va botant tota la gent.
Cap a les 7 primer avituallament líquid per la zona de la Bassa Roja i poc després primers tapons ja que les pedres estàn banyades i al passar tanta gent està tot plé de fang,baixem amb molta cura ja que el terreny és prou escarpat.
Després venen trossos trotadors i la gent va apretant per darrere i els vaig deixant passar ja que note el quàdriceps dret algo tocat i vull baixar al meu ritme,o siga,sense presses.
Al cap d'una estona ja comença a fer-se de dia entre preciosses pinades,vaig fent i xarrant amb la gent i es respira un molt bon rotllo.
Cap a les 8 aplegue a Villallonga on una baixada molt empinada de formigó ens porta al poble i després de creuar-lo apleguem al segon avituallament on menje algo de fruita,fruits secs i algo de beure i allí em trobe a Buigues. Molta gent vec que deixa el frontal però jo per si de cas el guarde perquè no es sap mai...

Després continue fins a la via verda amb companyia de Buigues,creuem els tubos i ell s'escapa un poc i jo continue a peu pensant ja en la pujada duríssima de més de 800 metres de desnivell del Circ de la Safor.
Abans d'aplegar al tercer avituallament m'ajunte amb la gent del Centre Excursionista de Biar i passe a Lluís i em comenta que va a retirar-se perquè no pot més,molèsties al genoll el fan parar-se allí i a esperar que l'arrepleguen. Jo bec,menje un poc i cap amunt.

La pujada és d'eixes d'agafar-se-les amb tranquilitat i xano-xano cap amunt. Faig una altra paradeta passant la Casa Tarzán i després de pujar i més pujar aplegue a la nevera de la Safor,allí torne a coincidir amb Buigues i ja cap avall,encantadora la zona la del Circ de la Safor,amb espectaculars vistes i moltíssimes carrasques.

Baixem cap a la Font dels Olbits trotant un poc però molt al loro ja que hi ha molta pedra i puntes i allí ens peguem una bona esmorzadeta.Després d'una mini-paradeta de nou trotant cap al Barranc dels Bassiets de L'Orxa on abans passem enmig d'un gran ramat de cabres blanques.

El barranc era l'equador de la cursa i nou avituallament líquid i allí vec a un company de Xaló que està amb la xicona ajudant. Després ja en direcció cap al Collado de la Comba on Buigues es queda un poc enrere i a mi em pega un baixonet físic i decidisc agafar-m'ho amb molta calma ja que quedava molta carrera.
Casualment després d'eixa dura pujada de 400 metres és on millor vistes al meu parèixer hi han de tot el dia,allí venia un bon tros de pista de pujada i baixada però decidisc anar caminant i gaudint de la natura i allí em prenc el primer gel i poc a poc vaig recuperant.
Després el paisatge es torna més àrid i aplegue a l'avituallament del Collado de la Comba on hi ha un nou avituallament sòlid-líquid i veiem molta gent retirant-se i alguns buscant suport de la Creu Roja. Allí és on faig la parada més llarga i em canvie calcetins i samarreta i bec molta coca-cola,aigua i algo de menjar.
Després novament amb Buigues una bona estona per pista cap a l'Almirall i allí nou avituallament líquid i a baixar ja cap a Benirrama,baixada molt pedrosa i tècnica i la fem a peu juntant-mos amb altra gent de la carrera.
En aplegar al barranc passem per baix de la carretera i cap al poble i nou avituallament on està la gent del Grup Muntanya Margalló de Benissa i Víctor Gironés em dona ànims i ja cap a les antenes del Xillibre,menys mal que eixa pujada era d'ombra perquè feia caloreta,preciossa i molt ombrívola pujada on Buigues em comunica que tire si em note en forçes i això faig,ell estava pensant si retirar-se i va i el tio bragat encara va acabar la carrera.
Després en passar prop de les antenes nou avituallament líquid i per una molt bonica senda en direcció cap al Castell de la Gallinera,allí trote un poc però el terreny tot i ser de baixada és molt pedrós i tècnic així que en notar molèsties a tres dits del peu dret decidisc aminorar la marxa i ja pràcticament acabar la carrera a peu.
Faig un tros de senda,pista i algo d'asfalt i aplegue a l'avituallament d'Atzúvia on torne a coincidir amb la gent de Biar,va vindre bé acabar la carrera en companyia perquè els últims 9 km són eterns....
Passem les tres pujades curtetes però molt dures,la primera de la cantera és la que més i després un tros d'asfalt i pista i barranc i una altra pujada enmig d'una pinada. Per últim passem per més canteres i algo d'asfalt i nou avituallament líquid,l'últim ja on la gent ens anima a acabar-la ja que queda poc. En fer-se ja les 8 de la vesprada enxufe el frontal i pense que menys mal que no el vaig deixar a Villalonga perquè sino algun gironet de peu havera tingut.
Després roda que roda per una lloma fins a aplegar al Castell i allí cap avall cap a la plaça-meta acabant un gran dia amb la natura després de 14 hores i 24 minuts,no és el temps que esperava però tampoc sabia que era tant dura la carrera i a la fi content perquè la vaig acabar prou bé.

Ressenyar que Joanvi Estela va tardar 9'27 hores,Santi Bordes va fer 10'18 i Buigues 15'03.

Després a menjar un poc de carn,beure bona cosa i ja cap a Benissa.

Des d'ací agraïr-los a tota la gent del Grup Muntanya Forna la currà que es peguen i a tots els voluntaris també.
Per posar una pega diria que lo de les samarretes no em pareix bé que no es demane la talla abans perquè sempre aplegue dels últims i la L no em vé.....xD

El més gran agraïment i més emotiu era dedicar-li aquest repte a la nostra estrela i a Vero per la seua paciència.



 

                                                             Aplegant a Casa Tarzán
                                                      Avituallament dalt de Casa Tarzán

Aquestes dos fotos són des de dalt del Circ de la Safor





Aplegant a Benirrama

 
Fent els últims kilòmetres per darrere de l'Atzúvia



Cala Llebeig-Barranc de la Viuda-Cala Llebeig


 Gran excursió a vora mar,d'eixes rutes que sempre tens pendents i molt a prop i la vas deixant i que per fi vam fer.
A les 9 del matí començavem la passetjada al pàrquing de la cala moraig,tirem cap a la cala llebeig i anem per la senda pausadament gaudint de les coves i sobre tot de les fantàstiques vistes cap al litoral,lo poc que ha deixat la voràgine urbanística és una meravella i hi ha que valorar-ho.
També ressenyar que el dia era absolutament clar i l'atmòsfera és notava molt neta després de les últimes plujes.
En poc més de 50 minuts ja estavem a la cala llebeig,una auténtica meravella per a la vista,admirem les vistes,les casetes de peixcadors,l'antiga caserna de la guàrdia civil,la sensació que es viu allí no es pot explicar en paraules,hi ha que viure-ho. Os recomane aquesta ruta!
Després d'algunes fotografies enfilem barranc de la viuda cap amunt fins a aplegar molt prop de les urbanitzacions,allí junt a un bancal just a on acaba la senda vam esmorzar.





 



La senda del barranc és molt ombrívola i hi han un bosc de pi blanc que desprén un reconfortant frescor,es un bonic pulmó que també ens va sorprendre molt gratament a tots. Després ja tornem pel mateix lloc fent paradetes per les coves de les Morretes,del Ti Domingo de l'Abiar i de Pepet del Morret resguardant-mos del sol que ja apretava.





A la fi prop de 4 horetes gaudint de la natura i vam acabar el matí fent-mos un parell de cervesetes al xiringuito de la Cala Moraig.

Tossal de la Ràpita a Benissa

Feia temps que tenia pendent una passejada per la zona de la Ràpita-Albinyent i l'altre dia per fi va aplegar el dia,coneixia la zona de passada amb la bici de muntanya però volia tornar per a conèixer més a fons la zona.

Comentar que hi han pistes amples,pistes estretes,senders i molts camins que no tenen eixida,bé perquè hi donen a bancals i d'altres perquè donen a casetes.

Prop de 3 horetes vaig estar per la zona més verda de Benissa,tant a prop i tant lluny a la vegada del poble i que es deuria valorar i protegir ja que ha estat moltes voltes a punt d'urbanitzar-se i per sort sempre s'han aturat.





Hi han multitud de pinades i raconets encantadors


 

Des de la part baixa es de la Ràpita es veu perfectament els començaments de les serres d'Oltà i Bèrnia

Aquest camí és el més empinat de tota la Ràpita i es veu només ixes de Calp cap a Benissa per la nacional si mires a mà esquerra,mira si la zona ha estat amenaçada per les urbanitzacions que açò és un vial enorme i té clavegeram i tot.



Ja per últim unes fotos de la casa de la Ràpita que està pegada al camí dels Lleus i que per desgràcia està en un estat de complet abandó i deplorable,l'únic que vaig vore prou bé encara va ser el gran aljub que té.
 


Pel seu interés reproduisc l'article del llibre ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA de Joan Josep Cardona Ivars i Maria José Cardona Ibáñez:

La partida de la Ràpita,també coneguda com "Tossal de la Ràpita" dona origen a una gran propietat agrícola que pertanyia en temps a Antoni Torres Orduña amb una superfície de 307 fanecades. Té entrada pròpia en l'Onomasticon de Coromines, vol. VI, 340. La seua etimologia descrita en aquella entrada és àrab i significa lloc on residien guerrers amb la missió de llançar campanyes ofensives en terra cristiana. El Tossal, molt enlairat i amb bones condicions per a vigilar, fou terreny idoni per a construir edificacions dedicades als menesters al.ludits.



També hi ha un article d'INFOBENISSA molt interessant:

Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz