dilluns

Desafio Lurbel 40k Finestrat,un fiasco!








Feia 9 mesos que no m'apuntava a cap cursa,tenia ganes de fer algo diferent ja que feia temps que anava mirant curses però la del Montdúver m'agafava massa verd encara i la d'Oltà ja l'he fet i volia algo més llarg.
Les inscripcions de la 40k es van acabar d'estiu però envie algún correu i a la fi hi havia alguna plaça lliure per baixes a causa de lesions i m'apunte.
Estava entrenant un poc però dins del meu horari intensifique un poc els entrenaments per a vore si arribe un poc millor però apareixen molèsties al quàdriceps,pare un poc i vaig al fisio i decidisc provar a vore.

Arriba el dia i anem jo,Buigues i Marcello cap a Finestrat,arribem promte i veiem com la gent de la 80k i 120k encara de nit van pujant la serra Cortina i vaja espectacle de llumetes pujant.

Aparquem al pavelló i pujem cap al poble,i vaja que si que pujem,cap indicació i pegant voltetes pel poble buscant la zona d'eixida i en trobar-la ens diuen que és un altre carrer cap amunt,entrem allí i com donaven uns alls(els meus estaven ja passats)l'olor et tirava cap enrere,xD.

Baixem cap al cotxe i veiem un muntó de gent de la comarca i compartim unes converses.
Ens canviem i xarrant i equipant-mos ens donem comter que falten menys de 20 minuts,pujem cap amunt en presses i tota la gent ja està allí a punt.
Agafem possició a la part trasera de la cursa i en som prop de 500 corredors,l'eixida puntual a les 8:02 i baixada i trotem suau ja que la carrereta és llarga.
Tallavents fora perquè el dia ix amb una temperatura agradable,passem zones d'asfalt i algo de pista i arribem a la serra Cortina on es formen els primers tapons,em faig el primer gel i únic ja que crec que em va sentar mal,els tapons com deia abans venen bé perquè la pujada és intensa i així anem dossificant.

Arribem dalt de la serra i la cresta és plana i corrible i la gent va embalant-se,nosaltres xano-xano trotant i passe una baixada i per a no carregar quadríceps la baixe de pressa,arribem a un repetidor i li comente a Marcello que de moment cap molèstia,al cap de pocs minuts del comentari començe a notar molèsties al isquiotibial que em va comentar el fisio que al no treballar bé el quadríceps podria carregar-se,i vaja que així va a ser,pare un poc el ritme i vec que les molèsties continúen.
A partir d'ahí Marcello va esperant-me però començe a pensar que ja no l'acabaria.
També anavem mirant el rellotge ja que el 1er tall era a les 2 hores i mitja de cursa i al km 15,cursa molt exigent ja que si apretaves després venia el Puig Campana.
Anant per caminets veiem a Buigues que havia tingut un problema amb els pals i li dic que queda poc temps que no s'encante i tirem cap a la Font del Molí.
Abans d'arribar veiem a Jose el fruter i a Moni i vec que fruit de la mala senyalització de la cursa en molts punts se n'havien passat de la senda i els avise i venen.
Arribem sobrant-mos 10 minuts,menjem algo de plàtans i xocolate i demane réflex i em pegue una flitaeta a la cama però pense que de poc servirá perquè va estirant la cosa.
Començem a pujar i Moni està constipada i pensa en abandonar,li diem que continue però cap d'ells havia pujat al Puig i jo els dic que la cosa és sèria i que si li costa respirar patirà molt,a la fi la xica decidix abandonar i continuem Marcello,jo i Jose a intentar arribar al seguent tall que és a la 1 al Coll de Pouet.

Anem pujant i les molèsties van aumentant i ja pense que arribar al cim i baixar per darrere i au.
La pujada al Puig doncs com sempre,dureta però apart de les molèsties em notava bé de cardio.

A les dos hores i pico arribem al cim cansats ja i on veiem moltíssims senderistes que ens animen,també escoltem la megafonia i és que ja havia arribat el primer a meta.
Allí ens fem alguna foto i Marcello ha tirat davant a vore si arribava al tall però jo i Jose decidim que ens retirem i baixem tranquilament caminant per la zona esvaroseta per tindre molta pedra solta.

Després el camí és més acceptable i xano-xano arribem al Coll de Pouet a vore si menjavem algo,veiem un vehicle moure's i resulta que ja han xapat l'avituallament i no queda res de menjar,veiem a Marcello i diu que es retira també i no queda res de menjar,els demanem almenys un poc de Coca-Cola i aigua i veiem molta gent que es retira.
També em comenta Marcello que s'havia queixat del mal marcatge de la cursa i que li havien contestat de males maneres.
Ens diuen que si volem seguir podem però que ja arribariem molt tard al seguent tall.
També veiem arribar el granera i ens comunica gent que encara queden corredors per la zona del cim i ens preguntem? i que fa la granera al Coll de Pouet?
També ens adonem que comenten ells que no tenen cobertura i ningú disposava de walkie,així si passa algo gros que passa?
Començem a pensar que la cursa és un despropòsit d'errors i per a rematar al cotxe que portava l'avituallament només cabien uns pocs,jo per mi podia baixar passable però és que hi havia gent tocada i no li donaven alternativa i deien que si venia algú seria a les dos hores.
No ens creiem la poca atenció cap als corredors i ja baixem per la senda que et porta en sis kilòmetres cap a Finestrat i on Jose anava molt tocat i tenia molèsties i rampes fortes,jo regular amb l'estiró darrere de la cama i Marcello amb el taló tocat.

Arribem després d'hora i mitja caminant a Finestrat,eren les tres del migdia i a la fi vam fer 30 km i 1800 de desnivell i estavem morts de fam arribem a meta i veiem que ja aplega gent de la 80k,increïble.
Anem a menjar algo i resulta que no hi ha res,només beguda i están fent una paella,anem al fisio i només hi ha un i et donava cita per al cap de hores mínim,abans de fer la crónica un xic em comenta pel Facebook que hi havien més fisios al pavelló i jo em pregunte,tot el món no va anar a dutxar-se i a aparcar allí,no seria més lògic que estigueren per la zona de meta?
En dessistir del fisio anem a vore si està la paella/arròs caldós i resulta que és una espècie d'arròs amb coses perquè té conill,penques i moltíssim de caldo.
Per a més inri només hi ha tenedors així que menjem perquè no hi ha res més.
Veiem a molta gent amb el xip posat per allí i és que ni tan sols hi havia algú d'organització o de mychip demanant els xips.
Xarrem una bona estona i baixem cap al pavelló a pel cotxe i cap a casa amb un regust agredolç per no haver-la pugut acabar,però bé almenys vam fer 30 km i vam disfrutar dins de lo que cap.
La cursa era molt dura i ens va pegar un bon avís,cosa que ens va fer replantejar-mos futures curses i segurament només farem mitges maratons que són més fàcils de preparar i com a molt alguna marató de 1800-2000 metres de desnivell màxim.

P.D: als organitzadors dir-los que val la pena organitzar una cursa bé que tres i malament,molt de Desafio Lurbel i molta publicitat però hi han molts detalls a millorar,sobre tot el marcatge i posar gent de voluntària a controlar la cursa.
També es deuria fer "corralito" ja que molta gent portava el material obligatori i altra no.
Lo millor de la cursa les vistes des del Puig Campana i la samarreta i els calcetins que són d'alta qualitat.
















4 comentaris:

Anònim ha dit...

Llegint la teua cronica sembla que el que volies era menjar com en un restaurant.... i poc de correr o patir per la serra. Sene anim de pareixer pedant... Crec que t'enganyes d'esport o que has fet poques curses de muntanya.

Unknown ha dit...

Que poca vergüenza decir que si pensabas comer como en un restaurante. Yo terminé en 8:48 y afortunadamente no me faltó de nada. Cuando yo llegué al Pouet faltaba poco para el cierre y ya escuchaba a un voluntario decir que iban a cerrar, recogiendo la bebida y poniéndola en el pick up. Entiendo que pongan tiempos de paso, pero a los que no llegan, no deberían de privarles de comida o bebida. La inscripción costaba 40€, creo que con ese dinero pueden dar algo más para los que no pudieron llegar a tiempo. Esos corredores/as son los auténticos héroes, sin gente como nosotros (los que no hacemos cuatro horas)no se harían muchísimas carreras. No hay que olvidar que precisamente el corredor popular es el que mantiene y ha puesto de moda estas carreras. Este domingo por desgracia ha fallecido un chico con 24 años en el medio maratón de Benidorm. El sábado estábamos totalmente desangelados, menos mal que no pasó ninguna desgracia. Con este comentario solo quiero decir que hay mucha gente que o bien no va más o se ha lesionado o le pegan unos rampazos de miedo como a mí y no pueden seguir un ritmo más fuerte. A todos ellos no se les puede dejar sin asistencia y sin avituallamiento.

garrotipadur ha dit...

Bueno anònim no sé si val la pena contestar-te ja que per lo vist jutges a la gent sense abans conèixer-la.
Però bé,només diré una coseta que jo vaig de trail per ahí moltes vegades i menje qualsevol cosa,però clar,com no hi han avituallaments em porte de tot i per lo vist això és el que volen a aquest tipus de curses,doncs per a anar carregat i pagar 50 euros d'inscripció una altra vegada aniré per lliure i els 50 euros mels puc gastar en menjar i en un bon menú per ahí.

Gràcies i comentar-te que hi han moltes curses per la marina alta en les quals participe i es paga 10 o 12 euros i es menja molt més que en aquesta,arròs a banda,paella,coques,sandwiches,etc...

DUENDE BERTO PILLÍN ha dit...

Així és. La montanya és dura pero no soles la poden disfrutar els/les que corren a 6' el km. La gent que corre a 8' o més som els que fem possibles estes curses i donen ambient. Cuidar-nos és important.
Esta Lurbel és fantástica en quant al recorregut ( Puig, Orxeta...) pero hauria de millorar aspectes com l'accesibilitat amb cotxe prop d'eixida i meta, atención a la gent que es retira, preu i avituallament final, com a més importants.
I com tota pedra fa marge, ací queda una altra opinió.

Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz